domingo, 29 de noviembre de 2009

Metàfores de GITIC

- La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor. Aquesta metàfora es pot comparar amb el programa clic.xtec.cat ja que és l'ordinador qui ens explica i ens valora.

- La metàfora de la construcció: l'ordinador com alumne. Explica el concepte i a la vegada ho entèn. Aquesta metàfora es pot comparar amb el programa Winlogo ja que és el propi alumne el que dóna les instruccions per aprendre.

- La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador. L'ordinador és qui explica els conceptes i després t'avalua. Aquesta metàfora es compara amb el programa Crayon on has de moure tu la bola per poder portar-la fins a l'estrella.

- La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina. L'ordinador facilita l'aprenentatge. Aquesta metàfora es pot comparar amb el dictat ja que són els alumnes mateixos els que es corregeixen les seves faltes.

lunes, 16 de noviembre de 2009

Setmana d'activitats extraordinàries 16/11/09







El cibernàrium és un centre d'alfabetització i capacitació digital que va dirigit a tots els ciutadans. Avui, dia 16/11/09 hi hem anat ja que teníem una conferència a càrrec de José Manuel Pérez i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.


En aquesta conferència s'ha parlat de l'ús de les noves tecnologies a la societat actual, però el tema central ha sigut la web 2.0 i l'educació. Parlaven de que la societat ha anat canviant al llarg de tota la història i que cada cinc segons mor un nen als paisos en vies de desenvolupament. Això és evident que ha de canviar. Ells deien que esperen que la web 2.0 ajudi a canviar la situació.


Explicaven la història de les escoles començant per l'escola filosófica, seguit de les escoles del llibre sagrat, tallers gremials, escola burgesa i per últim l'anomenada escola "reserva". A aquesta última se la està qualificant com a centralitzadora, burocràtica, homogeneïtzadora, desincentivadora de l'aprenentatge i potenciadora de la dòcilitat.


Com he dit abans, la societat ha anat cambiant i les tecnologies també. Al 1964 estàvem amb la cinta de casset, al 1977 va sortir el primer ordinador, al 1981 el primer compact disc i al 1995 l'mp3. Això eren uns exemples per demostrar que els temps passen i les tecnologies avancen molt ràpidament.


Quan parlaven de la web 2.0 parlaven de la web de la "gente". Amb la següent foto es veurà clarament per què.



La web 2.0. té una notícia bona i una altra de dolenta. La bona és que "Con internet todos pueden informar" i la dolenta és que "con internet todos pueden informar". Això vol dir que el fet de que tots hi poguem contribuir té els seus avantatges i els seus inconvenients. Tothom pot veure lo de tothom i això a vegades pot portar confusions, problemes,etc...
En resum:

web 1.0

- Lectura

- Pàgina (idea de llibre)

- Estàtica

- Navegador

- Client-Servidor

- Webmasters

- Geeks (experts informàtics)



web 2.0

-Lectura i escriptura compartida

- Missatge, article, post.

-Dinàmica

-Navegador, lector RRS

-Serveis web

-Tots

-Aficionats


Per últim la web 2.0. confia en els seus usuaris, potencia les experiències dels mateixos, permet jugar i en ella no està determinat el comportament de l'usuari.



REFLEXIÓ

Penso que ha sigut una conferència molt interessant encara que des del meu punt de vista ha sigut molt extensa. He après moltes coses noves sobre les noves tecnologies i he creat un ampli esquema de coneixement pel que fa a la web 2.0. i la importància d'aquesta en l'educació.




















Seminari 13/11/09

DESCRIPCIÓ

Vam començar aquesta classe fent un repàs de totes les activitats extraordinàries, els treballs que hem d'entregar i les dates per entregar-los. Després l'Elena Carmona ens va llegir un fragment del llibre " Memorias de una geisha". Una vegada hem acabat la lectura, l'Àngel Carrillo i l'Elena Carmona ens han explicat la actualitat educativa. La notícia triada va ser: "Un niño con diabetes cambia de escuela tras ser discriminado". La veritat és que és una notícia que impacta moltíssim. L'article el vam comentar a la classe i finalment es va arribar a la conclusió de què per part de la família no és fàcil canviar d'escola al nen però que es tindria que fer ja que això és passar-se amb el noi i és fer-li mal.
Una vegada hem acabat l'actualitat educativa, l'Annabel ens va passar un powerpoint amb unes imatges que es podien veure de diferents maneres amb l'objectiu que com a mestres que serem, hem de ser flexibles i saber mirar-nos les coses des de diferents punts de vistes.Per tant, hem d'escoltar les opinions del altres i mai tancar-nos en escoltar només una.

REFLEXIÓ

Aquesta sessió em va semblar molt maca ja que va ser divertida i alhora vam aprendre. Personalment, el que més em va agradar d'aquesta classe va ser el final quan la tutora ens va passar les imatges aquestes del punt de vista perque em van fer reflexionar molt sobre la vocació de mestre encara que també m'atreveria a dir que no només com a mestres sinó que també com a persones. La moneda sempre té dues cares i això és un aspecte a tenir en compte. Mai hem de veure les coses d'una sola manera.

Comunicació oral, escrita i digital 13/11/09

DESCRIPCIÓ

Vam començar la classe amb les recitacions, els poemes, les rondalles i els contes que ens han recitat els companys de classe. Després vam continuar la classe amb el primer debat que tractava les escoles públiques i les escoles privades. L'objectiu era haver fet dos però no ho vam fer perquè no ens quedava temps de fer el següent. MEntre que preparàvem les recitacions, la contabilització del temps, les persones avaluadores...s'ens va passar més temps del que preveiem i per això només vam fer un únic debat que va durar aproximadament vint minuts.
El debat estava dividit en dos grups formats per cinc components cadascun d'ells: els que defenien l'escola pública i els que defenien l'escola privada. La veritat és que a l'hora d'escollir el tema em va semblar que ho van fer molt bé ja que és un tema que dóna molt per parlar. A mi personalment, em van quedar clars tots els arguments que van donar tant un equip com un altre.

REFLEXIÓ

Aquesta sessió de divendres passat em va resultar molt amena i vaig poder aprendre molt respecte al debat. Em va agradar moltíssim la manera que ho van fer i els arguments que van donar per defensar les seves tesis cada grup. Era un tema molt interessant. Pel que fa a les recitacions també van estar molt bé però sempre hi ha aquesta por escènica que fa que no controlem els nervis. A alguns companys se'ls veien molt nerviosos i altres semblava que ho portaven millor, però majoritàriament va sortir molt bé.

APROFUNDIMENT

http://www.educacioninfantil.com/displayarticle162.html

OPINIÓ

Jo personalment penso que els nens van a l'escola a aprendre i dóna igual anar a la pública que a la privada. Si que és veritat que els pares volen la millor educació pels seus fills però també s'ha de tenir en compte que no són millors les escoles públiques que les privades ni a l'inrevés.

lunes, 9 de noviembre de 2009

Sessió gitic 9/11/2009

presentació gitic

http://docs.google.com/present/edit?id=0ARldP8AW0ZfZZGRobXc4d3ZfMmZuejh0cmRj&hl=es

Powerpoint GITIC

domingo, 8 de noviembre de 2009

Seminari 7/11/2009

DESCRIPCIÓ


El divendres passat vam començar la classe de seminari, com sempre, amb la lectura d'un company de classe, que en aquest cas vaig ser jo. Vaig llegir els cinc primers capítols del llibre "Campos de fresas" que tracta sobre una nena que està en coma en l'hospital perque s'ha pres una pastilla d'éxtasi. Quan jo vaig acabar de llegir la Cristina i l'Ethel van començar a fer l'actualitat educativa. Ens van donar una notícia per comentar que parlava sobre els crucifixos a les escoles. Vam estar comentant el tema entre tots. Quan vam acabar de fer aquestes dues activitats, vam estar la resta de l'hora parlant sobre la setmana de activitats extraordinàries. L'Annabel ens va dir a quins centres ens tocaven a cadascú cada dia d'aquestes activitats. Hi havia molts centres, a mi em van tocar a Sabadell i a Ripollet. Finalment, vam acabar la classe entregant-li a la professora l'informe del panorama de revistes catalanes que el meu grup vam tenir un problema i se l'entregarem el pròxim dia.


REFLEXIÓ


Bueno a l'hora d'escollir els centres l''Annabel va dir que si algú tenia alguna preferència per algun o si li feia gràcia anar-hi, llavors els que treballaven van aixecar el braç per poder combinar-s'ho amb el treball. Jo no treballo però també vaig aixecar el braç pel tema de la llunyania. Hi havien dos que m'interessaven i com que ningú els volia fer me'ls van deixar a mi. Un va ser a Sabadell i l'altre a Ripollet. La veritat és que va ser una classe molt entretinguda i tinc moltíssimes ganes de que sigui la setmana de les activitats extraordinàries per poder anar a les escoles. Després a seminari comentarem les nostres experiències i les compartirem amb la resta de companys.

Comunicació oral, escrita i digital

DESCRIPCIÓ

L'últim dia de la classe de COED, la Lluïssa Cirera ens va repartir els treballs de "Com parlar bé en públic". Seguidament vam començar amb l'exercici de recitació d'un poema o d'una rondalla. Aquell dia només ho van fer 15 companys i van començar a fer-ho mitjançant un sorteig que va fer la Lluïssa. Una vegada ja tenien el seu número d'ordre es va començar a fer l'exercici. Les persones que no ens tocava recitar aquest dia tenien que evaluar als companys que hi feien. Per tant, per ordre de llista de tres en tres vam anar avaluant als companys. Ells mateixos també s'avaluaven. La Lluïssa ens va donar un full per poder dur-ho a terme. En aquest full es tenia en compte el control dels nervis, el to de la veu, l'expressió oral, la mirada, la gesticulació, la postura corporal , etc... A mi personalment em va tocar avaluar a la meva companya Sara Olmo.
Una vegada vam acabar aquesta activitat, que tenia que haver durat uns trenta minuts però que al final vam estar una hora, la Lluïssa va començar amb l'avaluació del bloc. Vam fer un altre sorteig i va tocar obrir el primer el bloc de l'Àngel però com no es veia bé amb la pantalla de la classe ho vam deixar estar fins que la LLuïssa trobi la manera millor de poder evaluar-los.
REFLEXIÓ
Penso que aquesta activitat de recitació d'un poema o d'una rondalla està bé pel que fa a aprendre a parlar en públic i més a la nostra futura professió encara que per a nosaltres que acabem de començar es una mica esgarrifós ja que es passen molts nervis i hem de saber controlar-los. Per una altra banda està molt bé fer aquest tipus d'exercicis ja que així ens anem acomiadant amb això de poder parlar en públic. Espero que quen em toqui a mi sàppiga controlar els nervis ja que sóc una noia que amb aquestes coses em poso molt nerviosa. Intentaré controlar-ho i poder fer-ho bé.

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Gestió de la informació i Tic 3/11/09

DESCRIPCIÓ

Ahir a la classe de gitic vam començar a montar el vídeo que tenim que fer per grups de tres. Primer el nostre grup el vam portar en un pendrive i vam tenir problemes a l'hora de possar-ho al programa Pinacle Studio 11. Es veu que aquest programa només admet el format Avi i nosaltres havíem gravat el vídeo en format Mov. Per tant, no ens va quedar cap altre remei que utilitzar un conversor que en aquest cas és el StreamClip. Una vegada que el vam convertir en el format adequat, vam poder començar a fer proves amb el programa Pinacle fins que al final vam gravar més de la meitat del nostre projecte. Haurem de quedar per acabar-ho ja que encara ens falten algunes coses.

REFLEXIÓ

Va ser una classe molt entretinguda, em va agradar moltíssim i ja tinc ganes de veure com ha quedat el vídeo. Vam passar dues hores super dinàmiques i amenes. Penso que aquest tipus d'activitats les tindríem que fer més contínuament.

Comentari de text: Internet cambia la forma de leer...y ¿de pensar?

Aquest article es va publicar el 10/10/2008 al diari "El país".
Aquest article plantejava un debat sobre els efectes que produia internet sobre la societat. Alguns experts en les Noves tecnologies, com ara, Nicholas G. Carr, asseguren que ja no es pensa de la meteixa manera que es feia abans, sinó que es pensa menys.Abans es podia passar el temps llegint i ara perdem concentració ja que aquest temps el passem navegant per internet. Això afecta al pensament i a la reflexió.

Altres científics diuen que això passa igual que amb les calculadores.Ara no som capaços ni de realitzar operacions aritmètiques sinó que utilitzem les noves tecnologies per poder calcular-ho. Sobre això es va fer un estudi que consistia en veure com es comportaven els usuaris de dues pàgines web.Finalment, es va observar que aquests usuaris es dedicaven a "donar cops d'ull" als textos, no feien una lectura aprofundint sinó que feien una lectura superficial.

Al final de l'article explica el paper que té aquesta lectura en els adolescents que en comptes de redactar l'informació que troben fan "copiar i pegar" directament de la informació que han trobar a internet i la posen als treballs que els hi demanen.

Comentari de text: l'Hipertext

L'hipertext és una nova forma textual però a la vegada és una manera d'organitzar la informació, una abstracció i una classe de programes informàtics que serveixen per a crear documents digitals tal i com molts teòrics afirmen. També cal dir que l'hipertext a vgades pot enganyar perquè mai no saps que hi ha veritablement darrera d'aquell enllaç.


La literatura hipertextual

Conjunt de textos connectats entre si desde els quals pots accedir els altres.

La hiperliteratura

La hiperliteratura fa referència a la literatura multilineal. Aquest terme va fer aparèixer el concepte d'hiperteoria que s'ocupa d'investigar els hipertextos i els hipermèdia.

lunes, 2 de noviembre de 2009

TÒPICS

TÒPIC 1: UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

Penso que és veritat perque quan un llegeix algun diari, alguna revista o simplement veu la televisió, sempre ens mostren la informació acompanyada d'una foto que fa emfatitzar aquesta informació que es vol transmetre. Les persones en veure la foto sempre són més sensibles a allò que es veu i per tant ajuden a comprendre millor el que es vol dir encara que sempre tenim l'inconvenient de que amb això de les noves tecnologies es puguin retocar aquestes fotos.

TÒPIC 2: DAVANT DE LA TELEVISIÓ, EL RECEPTOR ÉS PASSIU

Penso que això és veritat també perque la televisió és una tecnologia molt present a la nostra societat i que té una gran rellevància. Tot el que surt a la televisió l'està veient un munt de persones i ha de ser "lliure" però sense sortir-se d'uns límits. També és veritat que sempre posen els típics esteriotips com ara a les noies primes, als nois prims, etc... Això fa que es crein problemes d'altres tipus a la nostra societat com ara, agafar complex. PEr tant, potser perillòs.

TÒPIC 3: LA VIOLÈNCIA VISTA A LA TELEVISIÓ O AL CINEMA, GENERA VIOLÈNCIA

No necessàriament la violència que surt a la televisió s'ha de reproduir a la realitat però clar torno a dir que la televisió és un mitjà de comunicació i que la veu tothom per tant, s'hauria de possar menys escenes d'aquest tipus per poder prevenir qualsevol acte violent a la societat i també per fer entendre que la realitat no té perquè ser així sempre.

TÒPIC 4: LA TELEVISIÓ ÉS UN MITJÀ GENERADOR DE "MODES"

La televisió està clar que genera diferents modes i fa que la societat vulgui ser com a tal. S'han d'utilitzar modes on tothom es pugui sentir reflexat i no només posar els modes que interessen a un tipus de societat en concret.

TÒPIC 5: LA TELEVISIÓ ÉS UNA FINESTRA OBERTA A LA REALITAT

La televisió ens mostra la realitat o més ben dit, hauria de mostrar la realitat tal i com és sense manipular-la. Quan dic això em refereixo als aspectes religiosos, culturals, ètnics, polítics, socioeconòmics, etc...

TÒPIC 6: ELS MITJANS DE MASSES INSENSIBILITZEN LES CONSCIÈNCIES

Amb la televisió rebem moltes informacions i moltes notícies de tota mena. Rebem de molt bones, de no tan bones i de dolentes. Aquestes últimes són les que fan que els espectadors acaben insensibilitzant-nos ja que són notícies que cada vegada més s'estan convertint en el nostre dia a dia. A veure en part és veritat que la realitat és així i que em d'assabentar-nos de tot el que passa ja sigui bo o dolent, però arriba un moment que de tant escoltar notícies dolentes acabem per assumir-ho i insensibilitzar-nos menys.

2/11/2009 Comunicació oral, escrita i digital

DESCRIPCIÓ

Avui a la classe de comunicació oral, escrita i digital hem estat fent les exposicions del treball que ens va encarregar la Lluïssa fa més d'un mes. Aquest treball consistia a fer una descripció creativa d'una persona de la classe sota el títol: "Qui ets tu?".
Al començar la classe la Lluïssa ens ha dit que poséssim les fotos de la persona que hem descrit a la paret per poder després explicar tot el procés que hem seguit per poder a dur a terme aquest treball.
Després, individualment hem començat a sortir per ordre de llista per explicar davant de tota la classe els pasos que hem seguit. també cal dir que només teníem dos minuts per poder fer aquesta exposició.
La meva era sobre la Mònica Gutiérrez. La vaig descriure a ella perque és una de les primeres persones que vaig conèixer a la univesitat i vam agafar confiança molt ràpidament. A la meva redacció la he comparat amb el mar perque un dels aspectes més importants i destacables de la seva personalitat és la tranquil.litat que em transmet. Si la heu pogut observar al meu bloc us donareu compte de que durant tota la descripció la estic comparant psicològicament amb la platja.
Per a l'exposició d'avui he preparat una cartulina gran amb les fotos d'ella més importants i que millor reflexaven els seus trets característics.

REFLEXIÓ

Penso que la classe d'avui ha sigut molt interessant ja que hem pogut conèixer més a fons com són els companys de classe. A més com hem estat les dues hores fent això s'ens ha passat la classe molt ràpida i molt amena.
Aquest tipus d'activitats trobo que estan molt bé perque ens ajuden a socialitzar-nos amb els companys i poder crear un bon ambient a la classe i això farà que entre tots tinguem més ganes d'aprendre.
Finalment, penso que s'haurien de fer més sovint activitats com aquesta.

domingo, 1 de noviembre de 2009

QUI ETS TU?



LA MÒNICA, UN MAR INFINIT
La Mònica és com una platja, és una persona molt tranquil•la i molt pacífica.
La platja està formada per dues parts: el mar i la sorra, igual que la Mònica que té la seva part física i la seva personalitat. Si que és veritat que la sorra de cada platja és diferent igual que el físic de cada persona però el més important de la platja és el mar i el de les persones el seu interior. En el cas de la Mònica és com una platja molt neta on s’està bé al seu costat, amb l’aigua molt cristal•lina. Ella és una persona molt transparent, es mostra tal i com és.
La platja és un paisatge que alegra i amb la Mònica al meu costat no hi ha cap dia que sigui trist i si és així busca la manera de fer-me treure un somriure.
La platja és molt relaxant i la Mònica també ho és.
Respecte a la part física igual que a la sorra de la platja només s’ha de dir que cada persona és com és i que en el cas de la Mònica és molt maca.
En quant al mar i a la part de la personalitat mencionaré diversos aspectes: Primerament que el mar es veu d’una manera o d’un altra depenent de la llum del sol que li reflexa a cada moment del dia; La Mònica depenent de com sigui o es comporti una persona amb ella serà d’una manera o d’una altra envers aquesta persona. Relacionat amb això, s’ha de dir que l’aigua del mar depenent de l’època de l’any està més freda o més calenta; La Mònica, depenent de cada situació, de cada moment pot ser d’una manera o d’una altra adequant-se al context. Cal dir que ella és simpàtica, responsable, comprensible, amable i molt amiga de les seves amigues.
A la platja mai t’avorreixes perquè sempre tens alguna cosa a fer i amb la Mònica passa el mateix, quan estic amb ella mai m’avorreixo i sempre fem alguna cosa com ara, parlar, riure, passejar, comprar, sortir juntes, ...
Al mar quan bufa el vent sempre hi ha onades; en el cas de la Mònica encara no he viscut aquest paisatge ja que des de que la conec mai ens hem barallat ni tan sols ens hem donat una mala contestació.
La veritat és que des del primer dia que la vaig veure la Mònica em va transmetre bona sensació com si m’entrés un vent suau per tot el cos. Aquest vent suau que em va transmetre la Mònica es pot comparar amb la brisa del mar. En definitiva, la Mònica és una noia que transmet bones sensacions a tothom que la coneix.
A sota del mar hi ha un fons marí que encara que no es vegi és molt gran; en el cas d’ella aquest fons és el seu cor que és un lloc on no tothom pot arribar encara que sigui enorme. Només arriben les persones que ella estima. També he de dir que a diferència de totes les platges del món, la Mònica és una platja molt dolça. És una noia molt suau, encantadora, propera, confident i molt bona amiga. M’agrada molt la seva manera de ser.
Una altra cosa que té en comú amb la platja és que només veure-la ja tens ganes de conèixer-la. Per últim la compararé amb la infinitat del mar. El mar és infinit i ella també perquè és una persona maquíssima i amb un gran paradís al darrere.
Finalment, espero poder arribar al seu fons, conèixer-la més com a persona i també espero portar-li el meu gra de sorra i passar a formar per sempre part de la seva vida.