miércoles, 28 de diciembre de 2011

NOU PLE

PLE (Personal Learning Environment): és un entorn personal d'aprenentatge. Es defineix com un conjunt d'eines, serveis i connexions que utilitzem per a adquirir noves competències. Aprendre a través d'un PLE permet dirigir el propi aprenentatge, conectant amb informació de diverses fonts i que és comentada i filtrada per la comunitat virtual d'aprenentatge en la qual es participi.

És important fer-se un PLE personal ja que ajuda molt a gestionar el propi coneixement i aprenentatge. La millor eina que permet fer-ho és el programa Cmaptools.
Conectant amb aquest concepte de PLE, cal dir que al setembre al començament de l'assignatura se'ns va demanar que fessim el nostre ple personal. En aquell ple tenia molt pocs recursos.


La veritat és que des de que vaig fer el meu primer ple al setembre he aprés molts més que actualment es troben en el meu nou ple. Encara que sembli que l'assignatura no ha donat molt de si, ara que reflexiono i analitzo tot allò que he conegut a partir d'UDTIC, m'adono que sí que s'han parlat moltes coses més de les que em pensava, fins al punt que ja molts recursos i molts conceptes de TIC ja els tinc integrats a la meva vida diària inclús al meu vocabulari. És per això, que he decidit crear un nou ple incloent tots aquests recursos apresos al llarg de l'assignatura i amb l'ajuda de la resta de companys de classe per a visualitzar tot allò que he après. Estic contenta d'haver cursat aquesta assignatura ja que l'he trobat molt profitosa de cara a la meva futura professió i en la societat en la qual vivim on les tecnologies estan a l'ordre del dia.




Fonts: http://udtic2011.wikispaces.com/Les+eines+que+utilitzem+en+el+nostre+PLE,

 

LES PISSARRES DIGITALS I LES LLENGÜES



El grup de la Regina Beltran, l'Estel Gamisans, la Tamara Herrera i l'Helena Prim van exposar el seu treball sobre l'ús de la pissarra digital per a ensenyar llengües.

Van utilitzar com a suport un Powerpoint on es feien diferents activitats i s'utilitzaven diferents maneres d'utilitzar la pissarra digital. Primerament van interpretar una metodologia molt tradicional on el paper de l'alumne era molt passiu i la pissarra es limitava a simular que era la pàgina del llibre on es subratllaven les idees més importants per a després estudiar-les.

Després, ja amb la participació de la resta de companys, van interpretar una metodologia més activa on vam poder participar. Havíem de redactar un conte en anglès i cadascun d'un amb un anava posant una frase.

L'altra representació que van fer, era un metodologia molt més dinàmica encara. Havíem de resoldre endevinalles i la pissarra ens mostrava si eren o no correctes.

Finalment, vam haver d'omplir una graella on ens demanaven el rol del mestre, el de l'alumne i el tipus d'aprenentatge. També ens van parlar d' Alexandria, que era una web on podem trobar material per treballar amb la pissarra digital i que ja està classificada per nivell educatiu, àmbit competencial i àrea.


Una vegada més, torno a dir que les pissarres digitals són una molt bona eina per a treballar amb els nens però amb aquesta exposició encara reafirmo més la idea de què amb les pissarres digitals també s'ha de fer, no només un canvi de format sinó també de metodologia.

ELS BLOCS

El grup de la Paula Antonell, la Sara Garcia i la Núria Maldonado ens van presentar el seu treball sobre els blocs. Han fet servir una presentació de prezi com a suport de la exposició. Han definit què era un bloc, les seves característiques i els diferents tipus que hi ha.

 
-blocs de centre: s'utilitzen per a informar de les activitats que es fan el centre i també publiquen treballs que han realitzat els alumnes.

-blocs d'aula: s'utilitzen com a suport per les activitats i l'alumne està present.

-blocs de matèria i assignatura: és com una carpeta d'aprenentatge on es posen continguts de l'assignatura o exercicis,etc.

-blocs personals: s'utilitzen com si fos un diari on s'expliquen experiències, anècdotes, etc.

-blocs de professors: s'utilitzen per expressar la seva opinió, donar recursos, compartir experiències, etc.

També han creat unes activitats en el JClic i ens las van fer fer. També ens van preguntar per la nostra experiència a les escoles de pràctiques.


A la meva escola de pràctiques vaig poder observar un bloc de centre i de matèries. De totes maneres considero que són importants tots els tipus que hi ha ja que cadascun d'ells té els seus objectius. ELS BLOCS SERVEIXEN PER:






LES TIC COM A RECURS PER APRENDRE UNA LLENGUA



El grup format per la Clara Boix, Àngel Carillo i l'Òscar Garcia ens van presentar el seu treball que tractava sobre les TIC com a recurs per a la inclusió, especialment per als alumnes nouvinguts de l'aula d'acollida.


La presentació l'han començat fent en portuguès per tal de que poguéssim experimentar la sensació que tenen els nens nouvinguts i que no coneixen l'idioma.Aquesta experiència la vaig considerar molt enriquidora ja que van fer que experimentessin en primera persona la sensació d'aquests nens, i no només els nens sinó qualsevol persona que arriba a un país sense conèixer la seva llengua.

El suport que han utilitzat ha estat un prezi. Ens van fer participar durant tota l'estona. Després ens van separar en dos grups: un grup havia de memoritzar unes paraules i desprès omplir els llocs buits amb la seva correcta traducció i llegir un conte en portugués i explicar el que haviem entés;l'altre grup vam fer una activitat del Jclic relacionada amb el tema.

Per acabar la exposició, ens han passat una enquesta on se'ns preguntava sobre els recursos que ens havien semblat millor per aprendre l'idioma.


La exposició ha estat molt dinàmica. A més, és molt interessant poder veure com les TIC ajuden a l'aprenentatge, en aquest cas, d'una llengua. Per a mi, ha estat una de les exposicions on més clar s'ha pogut veure el gran potencial de les TIC.

EduCAT 2.0, OpenOffice i recursos XTEC

El grup d'en Pau Nin, Mar Gascó i Pere Mussoll ens han presentat el seu treball sobre la implantació de les Tic a les aules, centrant-se, especialment, en el projecte 2.0.

Primer ens van passar una enquesta sobre alguns conceptes de la web 2.0.

Ens van parlar del Projecte Educat 2.0., que abans es deia, Educat 1x1, i ens van explicar que l'objectiu d'aquest projecte és adoptar la tecnologia a l’aula a través de l'ús de l'ordinador com a eina personal i dels llibres digitalitzats. Ens van facilitar un google docs que havien creat compartit i que vam obrir entre tots sobre un calaix de recursos de XTEC.

També ens van parlar sobre l'Oppenoffice i les seves diferències amb l'Office. La veritat és que va ser molt interessant. Van dir que van escollir el tema perque ara moltes escoles l'estaven portant a terme.


A mi em va semblar de gran utilitat i eficàcia. Ara ja m'ha quedat clar tot aquest tema que abans el tenia en l'aire, sobretot el tema del projecte 2.0.

ALUMNES NOUVINGUTS I LES TIC



El grup format pel Sergi Rella, Josep Fonsalba, Encarni Bosch i Esther Aldehuela van presentar-nos una sèrie d'alternatives per a treballar les TIC amb alumnes nouvinguts.

Aquest grup ens van mostrar uns recursos que motiven als nens a aprendre i que faciliten l'aprenentatge de l'idioma. La resta de companys havíem d'anar completant uns Jclics que van fer ells mateixos. Després vam fer una posada en comú de la nostra experiència a les escoles de pràctiques i el que vam poder veure és que en la majoria de casos els mestres no tenen en compte les TIC i en els casos que si, fan servir Jclics.

Per acabar la seva exposició ens van mostrar unes pàgines webs on hi havien recursos útils per a treballar el tema de la inclusió dels alumnes nouvinguts. Aquests recursos no només són per a l'alumnat nouvingut sinó també per a la seva família i per al professorat. Aquests recursos són:





En aquesta exposició, només van poder participar a la part pràctica aquells que s'havien oferit voluntaris.

No obstant, vaig trobar molt interessant el tema i també molt útil. La veritat és que mai me l'havia plantejat el tema de les TIC per a ajudar als alumnes nouvinguts. Els recursos que ens van donar van estar molt bé i si algun dia tenim alumnes nouvinguts a la classe no dubtare en agafar-los.

La tecnología y la educación: una dosis de realismo (Clicar per veure article online)

Aquest article parla sobre els dos punts de vista que hi ha actualment sobre la utilització de les noves tecnologies a les escoles. Per una banda hi ha qui pensa que integrant les TIC a les escoles permetrà canviar el paradigma donant-li més importància a l'alumne i, per una altra banda, hi ha qui pensa que les TIC només són una font d'entreteniment i que només distrauen tant als alumnes com als docents.
Vosaltres, en quin punt de vista us posicionaríeu? Jo, clarament, pels primers, pels que veuen les TIC com un canvi de paradigma que dóna molt més importància al paper de l'alumne en tot el seu procés d'ensenyament-aprenentatge. Us convido a que el llegiu a veure si us agrada!!

La tecnología y la educación: una dosis de realismo



Font: http://elpais.com/diario/2011/11/21/educacion/1321830001_850215.html

LES TIC I L'EDUCACIÓ INCLUSIVA

Aquest tema el vam explicar el nostre grup, format per: Mònica Gutiérrez, Maria Garcia, Eva Ladevesa i Mònica De Haro. La intenció del nostre treball era explicar com les TIC ajuden i integren a les persones amb necessitats educatives específiques perque creiem en la inclusió.

A partir d'aquí vam fer una breu introducció del nostre treball tenint en compte la justificació del tema i vam explicar que ens vam centrar en la discapacitat visual perque haviem anat a un centre de recursos per a persones amb aquesta discapacitat. També vam crear una pàgina web, que té un marc teòric on es defineixen les diferents discapacitats, en especial la visual, i s'inclou un recull de pàgines web amb recursos per a treballar les diferents discapacitats a l'aula o a l'escola. A la web,també hi ha una part pràctica on s'inclou un anecdotari, un canal de youtube amb els videos del centre de Joan Amades, i el jaws, un programa amb el qual els companys havien d'experimentar. També vam fer una menció especial a la pàgina web ecomlab, ja que és una pàgina molt recomanable per introduir aquest tema amb els nens perquè té jocs, activitats,preguntes... que faciliten la seva comprensió.
A la part pràctica vam voler fer-vos sentir en la pròpia pell el que senten aquestes persones en quant a les TIC, vam fer incís en l'utilització de JAWS.
Jaws és un programa informàtic que permet a les persones amb discapacitat visual accer al contingut de les dreceres d’Internet.
Aquesta eina s’encarrega de llegir la pàgina, fent referència als títols, continguts, llistes, taules inclús la descripció d’imatges i gràfics d’aquelles pàgines que disposen d’una total acessibilitat en el seu desenvolupament i edició, i que ha aconseguit les pautes d' W3C que fan possible que els seus continguts puguin ser consultats per tothom, sigui quina sigui la discapacitat.A més d’accedir a la lectura de continguts de pàgines, també permet realitzar altres operacions en xarxa com enviar correus electrònics, emplenar formularis, etc.
A la lectura del contingut, Jaws informa de gràfics, enllaços, etc prèviament explicitant la mateixa paraula. Ex: gráfico, enlace...

El fet de crear la pàgina web també el vam fer amb la intenció de tenir-la per a poder fer ús d'ella, especialment, els recursos per si en el futur ens trobem amb algun alumne amb alguna discapacitat i no sabem què fer. Ja sabeu, podeu entrar-hi sempre que ho necessiteu!!




Los ordenadores están en las aulas. ¿Y ahora qué?(clicar per veure article)

Primerament, vaig llegir aquest article per casualitat al diari de paper però com el vaig trobar molt interessant vaig decidir buscar-ho mitjançant les TIC ja que molts diaris tenen la versió digitalitzada. Finalment, el vaig trobar a internet directament i és per això que vaig posar l'enllaç per si algú de vosaltres també el volia consultar. Aquest és un bon exemple per adonar-se de la importància i de la utilitat de les tecnologies el fet de trobar a internet un article que primerament havia vist en paper.

L'article parla una mica sobre la introducció de les TIC a les escoles i tot el que allò suposa. També inclou dades d'Espanya de com s'estan integrant les escoles amb les tecnologies.
A nivell personal, penso que cada vegada més s'estan implantant les TIC a les escoles però que, a Espanya, encara queda molt a fer.

Font: diari: http://elpais.com/diario/2011/10/10/sociedad/1318197601_850215.html

L'ÚS DE LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA

El grup de l'Helena Vall, la Marta Pintos, l'Alba Mayol i la Ethel Nogués ens van parlar sobre l'ús de la pissarra digital.

Per a fer la seva presentació van utilitzar un prezi, on ens van explicar els diferents tipus de pissarres digitals que existeixen (electromacnètica, infraroja, resistiva i òptica i ultrasònica- infraroja). Una vegada ens havien ensenyat els diferents tipus, vam fer una posada en comú sovre les experiències nostres a les escoles de pràctiques.


El contingut va ser una mica repetitiu tot i que és un contingut de gran utilitat en el futur. Ja havíem treballat aquest tema a la classe però sempre va bé tenir-ho present ja que és de gran rellevància per a la nostra professió.


També van crear un Jclic on van fer participar més a la resta de companys i van anar sortint a fer exercicis sobre el tema que exposaven. Per últim, van crear un Powerpoint on amb les aportacions dels mateixos membres de classe vam triar els avantatges i inconvenients de la pissarra digital a l'aula.


Personalment, ja vaig fer una entrada sobre la pdi però torno a dir la meva opinió sobre aquest recurs. Penso que és un recurs molt interessant i que amb ella es pot canviar de metodologia fent les classes més divertides i més dinàmiques on es pot partir de la motivació dels nens i nenes de la classe. Permet fer un munt de coses: activitats, jocs, etc. L'únic inconvenient que li veig és que són molt costoses i no totes les escoles poden disposar d'una pissarra digital interactiva a cadascuna de les aules.


La meva escola de pràctiques si que treballaven molt amb les pissarres digitals, així que també allà vaig poder apropar-me més a aquest tema que d'entrada era nou per a mi.

DESENVOLUPAMENT DE LES COMPETÈNCIES COGNITIVES

El grup de la Sandra Castelnuovo, l'Ísaac Serrano i el Xavi Costa van presentar el tema del desenvolupament de les competències cognitives. Per fer-ho han utlitzat un Prezi, com a recurs audiovisual, i a partir d'aquest, que és un recurs molt interessant,han presentat diferents recursos com Lumosity, reclaim your brain, per a treballar:

- Velocitat
- Memòria

- Atenció

- Flexibilitat de tasques

- Resolució de problemes


Per poder desenvolupar aquestes competències han mostrat una pàgina web titulada "Lumosity Jocs", on ens han mostrat jocs com: lost in migration, color match, rain drops... per poder desenvolupar les diverses competències del cervell.

Cal dir que a la presentació també han relacionat aquest programa amb les escoles de pràctiques dels membres del grup. A mi m'ha semblat una idea molt interessant.

A la part pràctica ens van fer a nosaltres fer els exercicis i vam fer jocs de memòria i atenció i van aconseguir captar la nostra atenció i participació. Personalment, em va interessar molt per a poder treballar amb els nostres nens però sempre i quan sense deixar de banda els altres aspectes de la persona, com ara, les emocions, els sentiments i la part més social. Les persones tenim moltes dimensions no només la cognitiva, tot i que també és molt important.


Va molt bé conèixer recursos per a treballar totes les capacitats de la persona amb els nostres nens.


A la imatge es pot veure un exemple de joc per a treballar l'atenció.





LES COMUNITATS VIRTUALS D'APRENENTATGE

Les comunitats d'aprenentatge són grups d'individus que interactuen entorn de temes d'interès, amb els ordinadors i les xarxes de manera continua. Penso que actualment el sistema educatiu s'organitza amb una manera molt limitada. Només dóna responsabilitat a l'educació formal i a les institucions del sistema educatiu, és a dir, l'escola, els instituts, les universitats, els centre de formació d'adults...I considero que s' hauria d'entendre com una responsabilitat compartida per la resta de la societat i no només com a responsabilitat dels sistemes educatius i els professionals que hi treballen. És per això que la societat necessita un canvi molt gran os es replantegi no només allò que s'ensenya sinó també com s'ensenya, a on i per a què s'ensenya. Aquesta manera de pensar es correspon a la idea de comunitat d'aprenentatge.

Les comunitats virtuals existeixen gràciess a la socialització i a l'intercanvi personal que proporcionen les TIC i internet. Aquestes comunitats virtuals no existeixen en un territori geogràfic sinó que és electrònic.

Una CV apareix quan un grup de persones utilitza les noves tecnologies per a manternir i ampliar la comunicació. Cal dir que només es considera comunitat virtual d'aprenentatge si la interacció que es produeix entre persones es realitza a través de les xarxes.


CARACTERÍSTIQUES DE LES COMUNITATS VIRTUALS D'APRENENTATGE

- Només són factibles a la xarxa ja que els seus membres es comuniquen en un espai creat amb recursos tecnològics.

- El seu model d'organització se centra en què la informació i el coneixement es construeix a partir de la reflexió conjunta. Per tant, es dóna un aprenentatge entre iguals.

- Comparteixen un espai per a construir que han d'anar fent els seus membres com a participants que són. A partir dels seus interessos, feines i objectius van donant sentit a la comunitat.


- Els seus membres comparteixen un objectiu, un interès, una necessitat o una activitat que és la base per a poder construir la comunitat d'aprenentatge. A més, utilitzen un context i un llenguatge específic.


-Els seus membres tenen una actitud participativa i, fins i tot, comparteixen vincles afectius i activitats comunes molt intenses.


- Els seus membres tenen accès a recursos compartits per a poder intercanviar-se les informacions.


- La informació, el soport i els serveis dels membres de la comunitat són recíprocs.


- Els usuaris són els que decideixen quina informació enmagatzemen, mostren i intercanvien i a on la posen i per a què i amb qui.

- La xarxa és universal i es pot accedir a tota ella a no ser que hi hagi llocs on es demanin el registre per a accedir a la informació.


- Els usuaris estan tots conectats a la mateixa vegada independentment del temps i de la distància.


- A més, la xarxa mai té fi, és desentralitzada. Per això les Comunitats Virtuals d'Aprenentatge són ilimitades.


OBJECTIUS DE LES COMUNITATS VIRTUALS D'APRENENTATGE

- Intercanviar informació i obtenir respostes.

- Oferir recolzament.

- Conversar i socialitzar de manera informal a través de la comunicació.

- Debatre sobre qualsevol tema.


DIFERÈNCIA ENTRE COMUNITAT I COMUNITAT VIRTUAL

Es parla de comunitat quan es comparteix i s'intercanvia informació. Per a que sigui una comunitat virtual ha de tenir un sentiment de comunitat ja que requereix alguna cosa més que no pas l'acte de conectar-se únicament. La clau està en la interacció de les persones mitjançant els ordinadors.
De fet, els estudis més recents diuen que el tipus de relacions socials que es produeixen a la xarxa són equiparables a aquelles que es donen a la vida real. Per tant, la sociabilitat no varia sinó que es dóna igualment.

LA PARTICIPACIÓ, LA COL.LABORACIÓ I L'INTERCANVI són els tres conceptes que donen sentit a comunitat virtual ja que sense ells la comunitat no estaria viva i no evolucionaria.


Penso que a l'assignatura d'UDTIC no s'ha acabat de crear una comunitat virtual d'aprenentatge per quatre motius concrets:


1er: No estem acostumats a treballar tant de manera virtual.


2on:Venim acostumats a que ens donin un contingut a treballar i que al final ens avaluin amb moltes més directrius i no tant autònom.


3er:Potser no tenim els mateixos interessos o els mateixos objectius que aquest és un inconvenient del treball autònom.


4rt: Falta de comunicació per part de tots els membres.


Fonts: http://ddd.uab.es/pub/educar/0211819Xn37p41.pdf

martes, 27 de diciembre de 2011

PROJECTES TELEMÀTICS COOPERATIUS



El Gerard Garcia, el Roc Molina i l'Anna Díaz han fet el treball sobre els projectes telemàtics cooperatius. És una manera de treballar de forma interdisciplar fent servir les TIC com a recurs. (projecte telemàtic senzill)


Permet dur a terme activitats a través d'internet treballant amb altres escoles...(projecte telemàtic més complex) però per poder realitzar-ho necessites tenir un compromís amb el projecte. Aquests tipus de projectes en xarxa tenen un gran potencial i una gran funcionalitat ja que són molt atractius visualment i alhora un element motivador, especialment per als nens de primària. L'XTEC (xarxa telemàtica de Catalunya) és el projecte telemàtic cooperatiu més conegut i important a Catalunya. És un projecte que va crear el Departament d'Educació que pretén contribuir en l'educació interpersonal a distància, el treball en equip, aportant noves tècniques d'informació i documentació.

Com a part pràctica, els nostres companys ens han proposat una activitat en la qual es demanava que forméssim grups com si fóssim escoles i completéssim un àlbum sobre les diferents etapes de la història. Havíem d'explicar algunes característiques de l'edat antiga, l'edat mitjana, l'edat moderna i l'edat contemporània. Ha estat una manera molt divertida i creativa per a poder entendre el concepte de projecte telemàtic i també el fet d'intentar realitzar un.


Considero que són una eina molt interessant per a treballar amb els nostres alumnes. Amb els projectes es poden treballar qualsevol tema i a més personalitzar i treballar a distància en qualsevol moment. El més important dels projectes és que parteixen dels mateixos interessos dels alumnes quelcom que considero bàsica per a poder entendre l'aprenentatge significatiu.

Pel que fa a l'exposició, van començar fent una introducció. La part procedimental ha servit per veure un exemple de com treballar-ho. Hem pogut viure en primera persona el conte que havíen creat. Personalment, penso que el fet d'haver-ho vivenciat en primera persona m'ha permès entrar-hi més i conèixer millor aquest recurs. La idea de conectar amb diferents escoles m'ha semblat molt bé i a més m'he fet la idea amb la simulació de la resta de grups.



Un exemple de projecte telemàtic destinat al treball dels sentits dels nens de cicle inicial.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I L'EDUCACIÓ

Els "mass media" no són materials específicament educatius, no obstant constitueixen una part importants de la nostra societat. Per això, encara que escapen del control dels agents educatius, convé aprofitar les seves possibilitats formatives i també contrarestar, quan sigui necessari, les seves possibles influències negatives. Cal tenir en compte a més, que els espectadors i lectors participen en la negociació dels significats que ofereixen els mass media. Així persones diferents, en funció de les seva història, interessos, circumstàncies en la recepció dels missatges mediàtics..., extrauran significats diferents.


Els mass media tenen aspectes positius com ara distreure, informar, presentar models, socialitzar, mostrar diferents punts de vista, sensibilitzen, entre altres. També cal dir que, com totes les coses, també tenen aspectes negatius, com ara, que donen informació parcial, generan estats d'opinió, distreuen i fan perdre molt de temps, inculcen valors i pautes de conducta no sempre positives.



Cal dir que és molt diferent educar en l'ús dels mitjans de comunicació que no pas utilitzar els mitjans de comunicació per educar. Jo, personalment, penso que són necessàries les dues coses.

Per una banda, cal educar en l'ús dels mitjans de comunicació ja que això ajuda als nens a situar-se en la societat en la que viuen, és a dir, la societat tecnològica. És important que aprenguin a fer ús de les noves tecnologies per tal de poder treure partit d'aquestes i poder estar connectat  i actualitzat amb el món en que viuen i no quedar-se endarrerits. A l'escola s'han d'ensenyar continguts digitals perque és importantíssim ser competents digitalment si el que volem aconseguir és formar a uns ciutadans crítics i autònoms. A més ajuden a veure què passa al món en qualsevol moment i això és un aspecte a treballar amb els nens. És important que ells comencin a ser crítics i a donar la seva opinió debatint temes d'actualitat que ens arriben gràcies als mass media.

Per una altra banda, cal utilitzar els mass media per a educar com a recurs o com a metodologia. És important incorporar les noves tecnologies i els mitjans de comunicació a l'aula encara que s'ensenyin diversos continguts que no tinguin res a veure perque així l'aprenentatge és molt més funcional, molt més útil i significatiu. També motiva més el fet de treballar amb mass media altres continguts que no pas seguint només el llibre de text.


Fonts: http://www.peremarques.net/masmecat.htm

ACUDIT SOBRE LES TECNOLOGIES



He posat aquest acudit al meu blog perque trobo que és interessant i que fa reflexionar sobre els límits de les TIC a la societat. Fins a quin punt s'han d'utilitzar les noves tecnologies? Ens aparten una mica dels aspectes més humans pròpiament dits i del contacte amb les persones del nostre voltant? És un debat que deixo obert per si algú vol pensar-hi. Jo personalment penso que són molt útils i ens han fet evolucionar molt a nivell comunicatiu i servicial. Fins i tot ens fan relacionar-nos amb persones que estan molt lluny de nosaltres. No obstant, per una altra banda, també té les seves limitacions ja que a vegades ens allunyen de les persones que tenim al nostre voltant. Llavors s'hauria de mirar de mantenir un equilibri. No hem d'oblidar-es evidentment sinó utilitzar-les perque ens donen molts beneficis però també no hem d'oblidar-nos de les persones que tenim al nostre entorn.



Font: www.toondoo.com



L'IMPACTE SOCIAL DE LES TIC A L'ESCOLA

Les telecomunicacions, els "mass media" i les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació: informàtica, telemàtica, multimèdia) han estat els motors més importants del canvi cultural, social i econòmic al llarg del segle XX i segle XXI.

La societat ha evolucionat molt i l'escola no pot quedar-se enrrera sinó que ha d'avançar juntament amb la societat que ens envolta. A l'escola això de les TIC ha comportat molts canvis en tots els aspectes. Les TIC tenen un impacte significatiu en pràctiques didàctiques que en la seva realització impliquen: el compromís i participació activa de l'alumnat, l'autorregulació i responsabilitat sobre l'aprenentatge i el treball cooperatiu.

Personalment, penso que l'ús de les noves tecnologies és molt positiu i que estan ajudant molt a consolidar un nou model d'ensenyament. No obstant, tot i que trobo molt profitós educar amb les noves tecnologies, és evident que també trobo que això requereix un gran esforç per part del professorat, de l'alumnat, del centre i de l'administració educativa.


Canvis respecte al professorat són:
- Canvi de rols el professorat ja que ha d'actuar com a facilitador de coneixements i guia en comptes de ser gairebé l'única font de coneixements. La planificació del desenvolupament del currículum a l'aula és més estructurada i la col·laboració amb la resta del professorat, en alguns casos amb personal de fora.

- Més innovació i propiciar metodologies molt més innovadores i ser conscient de la necessitat de dedicar-hi més temps de l'habitual dins de la seva jornada laboral per tal de preparar-se les classes.

-Assistir als cursos de formació més específica i portar-lo després a la pràctica.

Canvis respecte l'alumnat:

-Més responsables del seu aprenentatge

-Més motivació per aprendre ja que treballar les TIC és més divertit i les activitats d'ensenyament i aprenentatge són molt més creatives i lligades al món real.

-Les TIC possibiliten el treball de diferents alumnes o grups d'alumnes en nivells de dificultat diversos i atenen a la diversitat.

Canvis en els continguts:

-Les TIC ajuden a aprofundir el coneixement d'un determinat tema i a entendre millor la matèria, ja que estimulen la reflexió i el pensament crític, quan en l'activitat han de buscar informació, reorganitzar-la i comunicar-la.

-El treball multidisciplinar millora el procés d'aprenentatge ja que consolida les competències bàsiques.

Canvis ens els objectius:

-Nous objectius que s'incorporen al currículum, com ara la utilització de la informació,la comunicació i la col·laboració i, en general, el domini de les competències en l'ús de les TIC.

Canvis en les activitats d'ensenyament-aprenentatge:

-L'alumnat a més de treballar d'una manera individual, també ho fa per parelles o en grup, la qual cosa, afavoreix l'aprenentatge. Les TIC permeten dur a terme un aprenentatge més guiat i una correcció més inmediata de possibles errror. Faciliten l'adaptació curricular i l'atenció a la diversitat com ja he dit anteriorment.

Canvis en l'avaluació:

-Nous models d'activitats d'avaluació en els quals el procés d'avaluació està molt lligat al procés d'aprenentatge (avaluació formativa). Sovint, també hi ha autoavaluació i coavaluació. Cal dir que no es deixen de banda els tradicionals a través de proves de continguts sinó que es complementen.

Canvis en el centre:

-Fomenten el treball interdisciplinar amb implicació de diversos mestres i àrees. S'incrementa, per tant, la col·laboració entre el professorat.

-Modificació d'espais i horaris, per la qual cosa el suport dels equips directius és fonamental, com també el del coordinador d'informàtica, el qual, habitualment, a més de tenir cura de l'equipament, fa de formador del professorat i recull i transmet informació sobre el programari disponible.

-En totes les escoles es requereix una persona experta en TIC i dinamitzadora del seu ús en el centre. Sense alguna o algunes persones preparades i l'ajut de l'equip directiu no es poden dur a terme aquestes pràctiques.



Com s'ha pogut observar, l'ús de les noves tecnologies demanana molts canvis però són un bon recurs per a treballar continguts de qualsevol tipus i de maneres molt diverses, inclús treballant de diferents maneres (treball individual, en grup, en parelles...) i diferents tipus d'aprenentatge (significatiu, autònom, formal, informal, experimental...)

Penso que el fet d'utilitzar les TIC a les escoles no només suposa canviar el format sinó també la metodologia tal i com deia el llibre que haviem de llegir a classe sobre "La competència digital a l'educació primària".



Fonts: www.xtec.cat , www.peremarques.net , UOC

EL SHARISME, COMPARTIR LA INFORMACIÓ PER APRENDRE

El concepte de Sharisme es refereix a l'acció de compartir coneixements mitjançant el consentiment propi de cada persona a través de les xarxes socials. Es realitza de manera autònoma sempre i quan tenint com a objectiu compartir coneixements que siguin útils a altres usuaris ja siguin de xarxes socials, de blogs, de webs, etc.

Les xarxes socials són el mitjà pel qual els nostres cervells realitzen l'activitat de compartir segons les necessitats. Quants més coneixements es comparteixin més beneficis tindrà l'aprenentatge. El compartir és l'eina més important a l'hora d'aprendre. Aquesta idea de compartir idees, opinions, experiències fa que es crei una comunitat d'aprenentatge i es donin els diferents tipus d'aprenentatge, com ara, entre iguals, el significatiu, el situat, l'invisible, l'informal, el formal, el no formal, learning by doing i life long learning.

L'aprenentatge entre iguals és aquell aprenentatge que es dóna quan dos usuaris es troben al mateix nivell d'aprenentatge i entre ells comparteixen la seva informació. Es pot donar el cas que un sigui el tutor i l'altre tutorat, també que col.laborin els dos de manera que tenen les habilitats i el nivell molt similar o també es pot donar el cas de que cooperin si tots dos tenen el mateix nivell i les mateixes habilitats.

L'aprenentatge significatiu és aquell que parteix dels coneixements previs dels alumnes i els  va modificant i ampliant. En aquest aprenentatge és essencial saber de quins coneixements partim i fins a on volem arribar per poder veure tot el procés i tot l'aprenentatge que s'ha anat fent.

L'aprenentatge situat es dóna quan s'han d'aplicar una sèrie d'estratègies que consiteixen en solucionar problemes reals i analitzar situacions de la vida quotidiana. Aquest tipus de coneixement és molt característic de l'enfocament constructivista ja que parteix de la idea que el nen aprengui a partir de problemes reals.

L'aprenentatge invisible que és aquell aprenentatge que es dóna sense que ens adonem. Per això és important que com a mestres anem amb compte amb els mínims detalls i les mínimes accions que fem ja que els nens aprenen de seguida tot allò que veuen de nosaltres de manera inconscient.

Tal com es recull al blog +3TIC,

  • Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.

  • Educació informal: aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori). Ex:l'acadèmia anglès, l'esplai, la biblioteca, la viquipèdia.     

  • Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: les xarxes socials, el barri, els amics, la família...

Learning by doing és la teoria on diu que quan fem les coses és quan s'aprenen. Que les persones aprenen fent. Per això és important la part pràctica a l'hora de treballar qualsevol contingut, i especialment, a primària.
Life long learning és l'aprenentatge al llarg de la vida. Gràcies al fet de poder compartir amb els altres a través de les noves tecnologies, les persones podem continuar aprenent en qualsevol moment de la nostra vida. Això és molt important tenir-ho en compte i és una idea que s'hauria d'extendre per tota la societat.

Alguns recursos per a poder fomentar la idea de compartir i així aprendre, són:



- La viquipèdia on es pot consultar i editar qualsevol informació.


 - Google docs per a poder compartir documents i anar editant-los en línia.


- Twitter on es posen diferents articles, comentaris, cites ...interessants i es poden retwitejar.


- Altres xarxes socials, com ara, facebook o tuenti, on es pot compartir molta informació i a més parlar amb la resta d'usuaris.

- El Moodle, on es poden crear comunitats d'aprenentatge virtuals per a compartir també amb altres usuaris.


Personalment considero que el sharisme és aquí, és una realitat que existeix i que des de sempre s'ha sabut que les persones necessitem a les altres per a poder viure. En el cas de les noves tecnologies no podia faltar-hi òbviament. A més actualment tenim la necessitat de compartir amb les altres persones de manera virtual.


Aquí us deixo un altre article sobre el sharisme que, sota el meu punt de vista, és molt profitós ja que parla de la importància de compartir en societat per a poder desenvolupar-nos com a persones.





SHARISME

Aquí us deixo un article interessant que parla  sobre el sharisme d'Isaac Mao, el creador d'aquest concepte. L'article fa referència a la conferència que va fer Mao a la V Trobada d’Institucions i Empreses Associades a la UOC. Explica que el sharisme és la clau per a expandir globalment les tecnologies, tant com per la web 2.0. o qualsevol programari lliure com per a intercanviar informació, com ara,  els blocs, Twitter o Facebook. És molt interessant la veritat perque fa reflexionar sobre la societat en la qual vivim. Llegiu-lo!!


TEORIES DE L'APRENENTATGE I LES TIC

CONDUCTISME:

-Pretén que l'alumne doni una resposta quan rep un estímul.

-La resposta es pot veure reforçada de manera positiva (recompensa) o negativa (càstig).

-Si la resposta és reforçada positivament, és probable que es torni a repetir en el futur.

-L'aprenentatge es basa en canvis de conducta observables (extern), no en els processos mentals (intern)

-La ment només és una còpia de la realitat.

- En relació amb les TIC: (Tal com diu la meva companya Eva Ladevesa al seu blog)


La teoria conductista es situa a la primera meitat del segle XX, però la seva relació amb les TIC i la seva presència a l’àmbit educatiu no arriba fins a la dècada dels 70 i dura fins a mitjans del 80. El primer intent d’introduir les TIC a l’educació va ser mitjançant un mètode anomenat “drill & practice “ consistent en aprenentatge a base de repetició, útil en un tipus d’aprenentatge memorístic a base de repetició per a continguts simples lineals i seqüencials. L’Ensenyament Assistit per Ordinador (EAO) o Computer Assisted Instruction (CAI), es basa en les teories conductistes de l’aprenentatge amb el concepte que l’ordinador serveix per a reforçar l’aprenentatge i concretament en la teoria de Skinner en la que un reforçament positiu fa que l’alumne segueixi amb l’aprenentatge, i torni a repetir l’acció.

Hi ha diferents tipus de CAI segons les necessitats del instructor i el nivell de dificultat:


· Drill & practice: o programes d’exercicis i pràctica repetitiva permeten a l’alumne resoldre problemes, mostrar-li si els ha resolt bé, i proposar-li de nous per reforçar l’aprenentatge.


· Tutorials: tipus de programa que ajuda a l’alumne en l’aprenentatge, controlant el canvi de nivell si s’assoleixen els objectius. Però també pot explicar el per què dels errors


· Proves d’avaluació interactives: en les que la retroalimentació és molt efectiva al saber per què s’ha produït l’errada


· Simulació: de manera que l’alumne pot experimentar com si es tractés del món real, aprenent habilitats del mon real


· Jocs interactius: permeten la realització d’exercicis i repetició dels mateixos en el context d’un joc. El repte de guanyar a l’ordinador és una motivació per a l’estudiant.

EXEMPLES:

- Jclic
- Gcompris
- The KDE Edu project


COGNITIVISME

-Es basa en el procés cognitiu i mental de l'alumne.


-L'aprenentatge és el procés de modificació dels significats i es basa en la seva experiència.


-La memòria juga un paper significatiu: la informació s'estructura i s'emmagatzema de manera ordenada.


- En relació amb les TIC:


Es pot considerar els Quaderns Virtuals com un bon exemple de l'aplicació de les TIC del cognitivisme. Es tracta d'una eina per a la creació (per part del professorat) i realització (per part de l'alumnat) d'activitats dicàctiques multimèdia que permet la interacció alumnat-preofessorat i l'avaluació inicial, sumativa i formativa en contextos presencials i virtuals d'ensenyament i aprenentatge.


CONSTRUCTIVISME:

-L'alumne aprèn interactuant amb els altres.

-L'alumne interactua amb l'objecte de coneixement.

-Aprenentatge significatiu que és quan els coneixements són comprensibles i aplicables a l'individu.

- En relació amb les TIC


L'aplicació del constructivisme a les TIC són les webquest on els estudiants han de resoldre una sèrie de qüestions que el professorat planteja, però sempre amb una guia de pàgines web on poden trobar la resposta.

CONNECTIVISME:

Cal esmentar que a la classe d'UDTIC vam treballar dos vídeos:
-"The Networked Student" que tracta sobre l'autoaprenentatge d'un estudiant amb les xarxes socials.

 

-"El conectivismo como teoría de aprendizaje emergente". En aquest vídeo es parla sobre els antecendents del connectivisme i del coneixement a partir del connectivisme amb dos exemples concrets. El professor que parlava  defensava que el connectivisme és un recurs essencial per a que funcionin les TIC actualment, la qual cosa jo també hi estic completament d'acord.

CARACTERÍSTIQUES:

-La teoria de l'aprenentatge purament de l'era digital.

-L'alumne aprén per tal de mantenir-se al corrent de la societat sobre diferents aspectes actuals o esdeveniments nous.

- el mestre és el punt de suport per l'alumne i l'ajuda a gestionar tota la informació que rep de les diferents xarxes.

-L'aprenentatge deixa de ser interna i individual. El coneixement i l'aprenentatge es basen en la diversitat d'opinions.

- L'aprenentatge és el procés de connectar nodes o fonts d'informació.

- Tant l'organització com l'individu són organitzacions que aprenen.

- La capacitat d'augmentar el coneixement és més important que el que ja se sap.

- És necessari mantenir les connexions i nodrir-les per facilitar l'aprenentatge continu.

- És primordial l'habilitat per a veure les connexions entre els camps, idees o conceptes.

Les tres primeres teories d'aprenentatge fan referència únicament a cada individu, de manera individual i no fan referència a l'aprenentatge que passa fora de les persones, com ara, les TIC.

Penso que és evident que al llarg de tota la història de l'educació han anat sorgint diferents teories, més encertades o menys, però sempre han aportat alguna qüestió important en l'aprenentatge. Allò important és realment la evolució que s'ha anat produint i que continuarà produint-se depenent de l'època i de la societat del moment. Actualment, s'ha de vetllar per l'aprenentatge mitjançant el connectivisme ja que ens trobem en la societat tecnològica i les persones no es poden quedar enrere.
Aquí deixo un article, en format pdf, molt interessant per si voleu llegir més sobre aquest tema:

INFORMÁTICA Y TEORÍA DEL APRENDIZAJES

A l'article es parla de les diferents teories d'aprenentatge citant els autors més importants de cadascuna d'elles (com ara Ausubel, Skinner, Piaget, entre d'altres) i també fa referència a les aportacions més importants de cadascun dels diferents autors a les diferents teories.



Fonts:http://recursosdidactics.wordpress.com/metodologies/teories-de-laprenentatge/ , http://concepcioprocesaprenentatgeg8.wikispaces.com/message/view/home/31947979

lunes, 26 de diciembre de 2011

EVEA

Durant les dues darreres setmanes de classe s'han estat fent les exposicions de grup sobre algun aspecte relacionat amb les TIC.




El primer grup, format per la Sandra Pérez, l'Elisabeth Torras i l'Adrià Pérez va tractar els EVEA(Entorn Virtual d'Aprenentatge). La introducció ha estat la part més teòrica del treball, l'han fet a través d'una presentació de Prezi. Han utilitzat com a suport un Moodle on han fet participar al públic i també han passat un qüestionari.


Els Evea són un sistema software pensat perquè els mestres puguin dissenyar un espai d'aprenentatge on els alumnes puguin complementar la seva formació a través de la realització de glossaris, fòrums, xats, qüestionaris, activitats... A través d'aquests software ens permet els alumnes construir el coneixement i també permet poder ampliar-lo amb el treball cooperatiu.


Els entorns virtuals d'aprenentatge hi han de dos tipus els de pagament i els de codi lliure.


Les conclusions les han fet els alumnes i han estat més dinàmiques ja que es basaven en les seves experiències pròpies. El que més m'ha agradat d'aquest grup és que van analitzar la realitat escolar a partir de les seves experiències a les escoles de pràctiques.
Com a avantatges és una eina útil per a penjar recursos i que permet un seguiment fins i tot fora de l'horari escolar. Com a inconvenients, potser que requereix molt de temps.

En la meva opinió, els EVEA són una eina molt útil que permeten dipossar de tots els continguts de manera organitzada i des de qualsevol lloc, a l'hora que es té accés a activitats i materials complementaris i es pot interacturar amb altres alumnes.

Jo personalment coneixia el nom dels EVEA però no tenia ben bé clar el concepte. M'ha anat molt bé que fessin aquest treball ja que m'ha servit per a conèixer de debó aquesta eina tan interessant i així podré utilitzar-la quan treballi de mestra.


Si voleu més informació, aquí deixo la pàgina web oficial dels evea:
http://www.evea.es/

Font: http://evea.es/, http://etorras.blogspot.com.es/search/label/EVEA



LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA


A la classe d'utilització didàctica de les TIC vam treballar durant un sessió la utilització de la pissarra digital interactiva. Sota el meu punt de vista, és una eina molt innovadora i un recurs molt útil per a poder ensenyar amb els nens. Penso que des de la part de noves tecnologies és una de les qüestions més importants que hi ha. Cal dir que és una eina amb molt de profit i de molta utilitat però sempre i quan es faci un bon ús d'ella. Per a poder integrar totalment les PDIS a les aules també s'ha de conscienciar al professorat i formar-lo en aquest aspecte tot i que hi ha mestres que no saben veure la part positiva de les TIC a les escoles i prefereixen no fer ús d'elles o fer-hi molt poc i per obligació del centre. Hi ha d'altres mestres que no, que treballen molt bé i creuen en les noves tecnologies com a una part fonamental de l'aprenentatge. S'ha de lluitar per a integrar-les molt bé a les escoles perque formen part de la societat en què vivim.
Pel que fa a la pissara digital en si, hi ha de molts tipus, cadascuna té les seves aplicacions. Una de les més conegudes i que vam treballar a la classe va ser la del programa SMART.
Les parts de la pissarra digital són:
- Per una banda, la pantalla interactiva electro-imantada enganxada a la paret amb un suport metàlic.
- Per una altra, un projector que projecta la imatge de l'ordinador a la pantalla interactiva ja que es troben conectats.
- També els llapissos interactius que en veritat no pinten sinó que la mateixa pissarra pinta del color que hi falta.
- Una enregistradora de vídeo, que permet deixar constància de les accions dutes a terme a la pantalla interactiva.
- Una capturadora de pantalla, que permet fer una fotografia del que es mostra a la pantalla.
Aquesta sessió, personalment, va ser molt profitosa ja que jo no havia vist mai el funcionament de la pdi i tenia la necessitat de saber sobre això ja que aviat serem mestres i en els temps que corren no podria estar sense saber com funcionar la pissarra digital interactiva. Va ser la sessió que més em va agradar pel profit que li vaig treure.
Aquí us deixo un blog on trobar recursos sobre la pissarra digital:

EL PLA TAC DE CENTRE


El concepte de TAC es refereix a les tecnologies de l'aprenentatge i del coneixement i el de TIC a tecnologies de la informació i la comunicació. La relació que hi ha entre aquests dos conceptes és que el de TAC es refereix a l'àrea del coneixement i el de TIC es refereix a les tecnologies en general. Pel que fa a les TAC, cada centre ha de tenir un pla TAC on s'especifiqui detinguda i acuradament el paper de les noves tecnologies en el centre. En aquest Pla TAC s'inclouen diferents aspectes tots ells relacionats amb la tecnologia. Les fases que ha de seguir el Pla TAC són aquestes:
1. Definició de la visió del centre pel que fa a les TAC d'acord amb les
especificitats del Projecte Educatiu del Centre, la normativa vigent i per a un
termini temporal concret.

2. Diagnòstic de la maduresa digital del centre (Tant en l'àmbit curricular, com els
usos de gestió, l'organització, etc)

3. Definició dels objectius.

4. Planificació de les prioritats.

5. Identificació dels recursos necessaris.

6. Assignació tasques i responsabilitats als diferents actors.

7. Aplicació del Pla.

8. Avaluació del procés i establiment de nous objectius.
En aquest Pla TAC s'inclouen diferents aspectes tots ells relacionats amb la tecnologia:
- Aspectes sobre la gestió i la planificació
- Aspectes sobre el desenvolupament curricular
- Aspectes sobre el desenvolupament professional del professorat
- Aspectes sobre la organització del centre
- Aspectes sobre els recursos i les infraestructures
- Aspectes sobre la inclusió digital
A l'escola de pràctiques, CEIP Pere Calders, vaig observar cadascun d'aquests aspectes per a després poder elaborar l'informe demanat a l'assignatura d' UDTIC i vaig poder comprovar que, a nivell general, tot i que l'escola és una escola de poc recursos, es trobava en un nivell intermedi on s'havia avançat molt però encara quedava molt per a fer. Per exemple, pel que fa a la gestió, l'incorporació dels portàtils a l'aula és una qüestió que s'està implementant cada vegada més.Fins ara tenien només 10 portàtils per cada curs però s'està lluitant per fer el projecte 1x1 donat que, la majoria de la comunitat educativa, creu en l'educació a partir de les TIC, ja sigui tant com a recurs com a contingut. Respecte al desenvolupament curricular es pot dir que es troben en un nivell mitjà perque sí que desenvolupen la part  del curriculum referent a l'area d'informàtica però, penso que els recursos i la metodologia no són els adients per fer-ho. La part del professorat, cal dir que alguns estan adaptats completament a les noves tecnologies però d'altres no, ni tan sols, volen posar-se al dia. Referent als recursos i a les infraestructures cal dir que tenen alguns recursos però es podrien millorar i les infraestructures sí que estaben ben desenvolupades ja que hi havia diversos espais per a poder treballar la competència digital, fins i tot, la mateixa aula de tutoria. La inclusió digital penso que sí que estava ben desenvolupada i treballada ja que tothom tenia accés a les noves tecnologies d'una manera digna. Cal dir que això entra en l'ideari de l'escola ja que és una escola inclusiva totalment.  
Aquí deixo un article bastant interessant que parla sobre el debat constant de la terminologia TIC i TAC.És veritat que fins fa molt poc per a referir-nos a qualsevol aspecte de la competéncia digital sempre s'utilizava el terme de TIC on tot l'interès estava centrat en saber utilitzar correctament les noves tecnologies. Actualment, ja s'ha incorporat el terme de TAC, especialment pel que fa a la vessant educativa ja que el seu objectiu és orientar les TIC cap a usos molt més formatius, és a dir, aprendre més i millor. Aquest terme no està destinat només als alumnes sinó també als mestres i a tota la societat en general, ja que mai és tard per a aprendre.  

TIPUS D'APRENENTATGE

A la classe de TIC vam estar treballant els diferents tipus d'aprenentatge existents. Ens vam dividir per grups i cada grup ha de fer una exposició explicant a la resta de grups un tipus d'aprenenatge. El suport amb el qual es van exposar, la majoria eren amb prezi. Són els següents amb enllaços del blog de classe on s'expliciten cadascun d'aquests amb més precisió i detall.

- De l'aprenentatge autònom es va dir que és aquell aprenentatge que es fa de manera autònoma, és a dir, que parteix d'uns interesos concrets amb la idea de descobrir o ampliar els coneixements.


- De l'aprenentatge entre iguals es va dir que és l'aprenentatge que es realitza entre persones, pot ser entre alumnes, entre companys, entre mestres, etc. Per tal de facilitar i propiciar l’aprenentatge entre iguals cal ser conscients de la importància d’establir una comunicació bidireccional i afavorir la relació i la participació dels alumnes tant a nivell individual com a nivell grupal.

- També es va parlar de l'educació formal, no formal i informal. De l'educació formal es va dir que és l'aprenentatge que s'ofereix normalment els centres educatius, amb un caràcter estructurat i que acaba amb una certificació i una qualificació.
L'educació informal no està estructurada i no requereix cap qualificació ni certificació sinó que són totes aquelles activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball. I l'educació no formal l'educació és aquella que té una intenció per part de l'alumne.


- L'aprenentatge significatiu és aquell on es creen uns esquemes nous, aplicant la nova informació els coneixements que ja tenia l'alumne. És molt important trobar la funcionalitat dels aprenentatges.

- L'aprenentatge situat és aquell, segons es va comentar a classe, que es dóna amb la relació entre l'aprenent i l'entorn i també la interrelació entre individus.

- L'aprenentatge invisible és un aprenentatge que engloba tots els aprenentatges. En definitiva, és tot allò que aprenem sense donar-nos compte.

-Long Life learning (l'aprenentatge al llarg de la vida)que era el tipus d'aprenentatge que feia el meu grup. El vam definir com a tota activitat d'aprenentatge realitzada al llarg de la vida amb l'objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds de cada persona.

- Learning by doing (aprendre fent) que és quan d'aprèn mitjançant els propis errors. Cal destacar la importància de la experiència a l'hora de treballar amb els infants.

Després d'haver fet aquell parell de classes sobre els diferents tipus d'aprenentatge vaig aprendre que tots ells són molt importants per a la nostra vida i que amb els nens s'han de treballar tots. Penso que la manera d'haver fet aquestes exposicions va estar molt adequada ja que no es va fer gens pessat i vam poder escoltar als altres companys. A més, es va poder aprofundir bastant en cadascun d'ells.