QUI ETS TU?

LA MÒNICA, UN MAR INFINIT
La Mònica és com una platja, és una persona molt tranquil•la i molt pacífica.
La platja està formada per dues parts: el mar i la sorra, igual que la Mònica que té la seva part física i la seva personalitat. Si que és veritat que la sorra de cada platja és diferent igual que el físic de cada persona però el més important de la platja és el mar i el de les persones el seu interior. En el cas de la Mònica és com una platja molt neta on s’està bé al seu costat, amb l’aigua molt cristal•lina. Ella és una persona molt transparent, es mostra tal i com és.
La platja és un paisatge que alegra i amb la Mònica al meu costat no hi ha cap dia que sigui trist i si és així busca la manera de fer-me treure un somriure.
La platja és molt relaxant i la Mònica també ho és.
Respecte a la part física igual que a la sorra de la platja només s’ha de dir que cada persona és com és i que en el cas de la Mònica és molt maca.
En quant al mar i a la part de la personalitat mencionaré diversos aspectes: Primerament que el mar es veu d’una manera o d’un altra depenent de la llum del sol que li reflexa a cada moment del dia; La Mònica depenent de com sigui o es comporti una persona amb ella serà d’una manera o d’una altra envers aquesta persona. Relacionat amb això, s’ha de dir que l’aigua del mar depenent de l’època de l’any està més freda o més calenta; La Mònica, depenent de cada situació, de cada moment pot ser d’una manera o d’una altra adequant-se al context. Cal dir que ella és simpàtica, responsable, comprensible, amable i molt amiga de les seves amigues.
A la platja mai t’avorreixes perquè sempre tens alguna cosa a fer i amb la Mònica passa el mateix, quan estic amb ella mai m’avorreixo i sempre fem alguna cosa com ara, parlar, riure, passejar, comprar, sortir juntes, ...
Al mar quan bufa el vent sempre hi ha onades; en el cas de la Mònica encara no he viscut aquest paisatge ja que des de que la conec mai ens hem barallat ni tan sols ens hem donat una mala contestació.
La veritat és que des del primer dia que la vaig veure la Mònica em va transmetre bona sensació com si m’entrés un vent suau per tot el cos. Aquest vent suau que em va transmetre la Mònica es pot comparar amb la brisa del mar. En definitiva, la Mònica és una noia que transmet bones sensacions a tothom que la coneix.
A sota del mar hi ha un fons marí que encara que no es vegi és molt gran; en el cas d’ella aquest fons és el seu cor que és un lloc on no tothom pot arribar encara que sigui enorme. Només arriben les persones que ella estima. També he de dir que a diferència de totes les platges del món, la Mònica és una platja molt dolça. És una noia molt suau, encantadora, propera, confident i molt bona amiga. M’agrada molt la seva manera de ser.
Una altra cosa que té en comú amb la platja és que només veure-la ja tens ganes de conèixer-la. Per últim la compararé amb la infinitat del mar. El mar és infinit i ella també perquè és una persona maquíssima i amb un gran paradís al darrere.
Finalment, espero poder arribar al seu fons, conèixer-la més com a persona i també espero portar-li el meu gra de sorra i passar a formar per sempre part de la seva vida.