EL SHARISME, COMPARTIR LA INFORMACIÓ PER APRENDRE

El concepte de Sharisme es refereix a l'acció de compartir coneixements mitjançant el consentiment propi de cada persona a través de les xarxes socials. Es realitza de manera autònoma sempre i quan tenint com a objectiu compartir coneixements que siguin útils a altres usuaris ja siguin de xarxes socials, de blogs, de webs, etc.

Les xarxes socials són el mitjà pel qual els nostres cervells realitzen l'activitat de compartir segons les necessitats. Quants més coneixements es comparteixin més beneficis tindrà l'aprenentatge. El compartir és l'eina més important a l'hora d'aprendre. Aquesta idea de compartir idees, opinions, experiències fa que es crei una comunitat d'aprenentatge i es donin els diferents tipus d'aprenentatge, com ara, entre iguals, el significatiu, el situat, l'invisible, l'informal, el formal, el no formal, learning by doing i life long learning.

L'aprenentatge entre iguals és aquell aprenentatge que es dóna quan dos usuaris es troben al mateix nivell d'aprenentatge i entre ells comparteixen la seva informació. Es pot donar el cas que un sigui el tutor i l'altre tutorat, també que col.laborin els dos de manera que tenen les habilitats i el nivell molt similar o també es pot donar el cas de que cooperin si tots dos tenen el mateix nivell i les mateixes habilitats.

L'aprenentatge significatiu és aquell que parteix dels coneixements previs dels alumnes i els  va modificant i ampliant. En aquest aprenentatge és essencial saber de quins coneixements partim i fins a on volem arribar per poder veure tot el procés i tot l'aprenentatge que s'ha anat fent.

L'aprenentatge situat es dóna quan s'han d'aplicar una sèrie d'estratègies que consiteixen en solucionar problemes reals i analitzar situacions de la vida quotidiana. Aquest tipus de coneixement és molt característic de l'enfocament constructivista ja que parteix de la idea que el nen aprengui a partir de problemes reals.

L'aprenentatge invisible que és aquell aprenentatge que es dóna sense que ens adonem. Per això és important que com a mestres anem amb compte amb els mínims detalls i les mínimes accions que fem ja que els nens aprenen de seguida tot allò que veuen de nosaltres de manera inconscient.

Tal com es recull al blog +3TIC,

• Educació formal: aprenentatge ofert normalment per un centre d'educació o formació, amb caràcter estructurat (segons objectius didàctics, durada o suport) i que conclou amb una certificació. L'aprenentatge formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: l’escola, universitat, autoescola, escola oficial d’idiomes.


• Educació informal: aprenentatge que s'obté en les activitats de la vida quotidiana relacionades amb el treball, la família o l'oci. No està estructurat (en objectius didàctics, durada ni suport) i normalment no condueix a una certificació. L'aprenentatge informal pot ser intencional però, en la majoria dels casos, no ho és (és fortuït o aleatori). Ex:l'acadèmia anglès, l'esplai, la biblioteca, la viquipèdia.     


• Educació no formal: aprenentatge que no és ofert per un centre d'educació o formació i normalment no condueix a una certificació. No obstant això, té caràcter estructurat (en objectius didàctics, durada o suport). L'aprenentatge no formal és intencional des de la perspectiva de l'alumne. Ex: les xarxes socials, el barri, els amics, la família...

Learning by doing és la teoria on diu que quan fem les coses és quan s'aprenen. Que les persones aprenen fent. Per això és important la part pràctica a l'hora de treballar qualsevol contingut, i especialment, a primària.

Life long learning és l'aprenentatge al llarg de la vida. Gràcies al fet de poder compartir amb els altres a través de les noves tecnologies, les persones podem continuar aprenent en qualsevol moment de la nostra vida. Això és molt important tenir-ho en compte i és una idea que s'hauria d'extendre per tota la societat.

Alguns recursos per a poder fomentar la idea de compartir i així aprendre, són:

- La viquipèdia on es pot consultar i editar qualsevol informació.

 - Google docs per a poder compartir documents i anar editant-los en línia.

- Twitter on es posen diferents articles, comentaris, cites ...interessants i es poden retwitejar.

- Altres xarxes socials, com ara, facebook o tuenti, on es pot compartir molta informació i a més parlar amb la resta d'usuaris.

- El Moodle, on es poden crear comunitats d'aprenentatge virtuals per a compartir també amb altres usuaris.

Personalment considero que el sharisme és aquí, és una realitat que existeix i que des de sempre s'ha sabut que les persones necessitem a les altres per a poder viure. En el cas de les noves tecnologies no podia faltar-hi òbviament. A més actualment tenim la necessitat de compartir amb les altres persones de manera virtual.

Aquí us deixo un altre article sobre el sharisme que, sota el meu punt de vista, és molt profitós ja que parla de la importància de compartir en societat per a poder desenvolupar-nos com a persones.

Sharisme: L'essència del web 2.0



Fonts:http://udtic2011.wikispaces.com/file/view/sharisme.pdf, http://mes3tic.blogspot.com.es/